Diari de Marta
20 d'abril de 2006. Santiago de Compostela.
"He passat en els darrers mesos situacions visibles i invisibles que dubtosament serien enteses si no fos perque a vegades m'allibero d'elles fent servir les metàfores o el discurs en la meva necessitat de conéixer per aprendre o deslliurar-me de paraules llegides. Ahir mateix, parlant amb un familiar per teléfon, m'adonava que no es fàcil donar a entendre la meva part de veritat en tot el que ha succeït. Deu ser que jo demano a la vida l'elecció del pensament i que soc força incrèdula amb el pensament de l'ambient. Encara no he trobat aquell pensament de grup que em faci sentir un lligam de pertenencia a un pensament colectiu. Per això, mai no en parlo del que va passar aquella nit. Els fets,e s nodreixen d'altre manera en mi. Res del que diuen em satisfà del tot. Pero tot té una part que es part del meu pensament. No en parlo , d'això. No tinc res definit per dir noms o situacions a l'historia per mantindre una conversa. En realitat, m'agraden poc les converses que imiten les paraules d'un altre per no ser valents amb les pròpies. Tal vegada, segurament, veure o intuir les reals i escoltar les imitacions, em fereix.
Recordo els moments anteriors com resultants a pensaments ja coneguts. Un cop preparada el punt d'actuació de pensament va ser ràpid i sense errors. Una solució rapida per a un mecanisme de pensament que no es meu pero conec a la perfecció per fondre salut física i emocional en un estat equilibrat per donar la certesa que res es podria malmetre.
Vaig entendre en aquell moment que no estava equivocada. Que per molt que la raó s'hagués barallat amb mi durant molts anys, la vida era molt mes forta que tot això. Ni paraules escrites, ni espiritualitats mal enteses, ni psicologies ben encertades, ni contes de fades... Res, res era exacte en el mon que es succeeix.
Puc dir, l'historia està mal escrita i mal llegida. I em creuran. Puc dir, tal dia estarem junts. I no em creuran. Per això mateix el lligam es inexacte. Jo soc la primera en pensar-ho. Perque crec, que la vida es pot millorar. I que el pensament s'adicciona amb altres pensaments i sensibilitats que encara no donem valor. Pot semblar incoherent o massa irreal. Pero tot el que succeeix te una arrel de veritat per millorar que no som capaços d'entendre. Segurament, no ho hem de fer.La nostra vida, es massa curta. No som tan importants ara."
