Cultivem la reaparició de la paraula com si fóssim coneixedors de l'antiga corrent del pensament. Juguem amb el que sentim i el seu procés per arribar a entendre tot allò que ens commou. Obrim els ulls i res es igual al rostre que ens serveix el somni o l'explicació sobtada d'una nit de vidre. Una dolça nit d'estiu de vidre formalitzada en paraules traduides d'un diccionari genetic que ens protegeix, de tota aquella escenificació que fa néixer , tot sistema de prediccio.
L'home i la dona son experiments de la natura per expressar el plaer que surt del no res. Representen el seu saber i a la vegada, el seu dubte. L'home i la dona son la porció més dòcil del mon. Però a la vegada, les seves delicades forces son la seva anima mes poderosa. Una dolça nit d'estiu en una explicació sobtada.Una dolça nit de vidre en la reaparició d'una paraula.
L'afecte maternal , la dolça mà de l'anima respirant el seu consol en arribar al mar on cauen les ciutats de vidre o potser la pròpia atracció a la curiositat de l'home per establir com a real el seu principi de vida, es l'imperfecte recurs del camí per retrobar la voluntat de saber-se viu en un banc que captiva tot poder.
Varem seure un sol instant. No vaig fixar-me si em somreies. Tal vegada, es la darrera vegada que vinc amb tú a seure al meu banc per llegir allò que no comprenc.
Millor no saber res.Potser per això, mor el poeta. Per no fer-me saber res.
L'afecte maternal , la dolça mà de l'anima respirant el seu consol en arribar al mar on cauen les ciutats de vidre o potser la pròpia atracció a la curiositat de l'home per establir com a real el seu principi de vida, es l'imperfecte recurs del camí per retrobar la voluntat de saber-se viu en un banc que captiva tot poder.
Varem seure un sol instant. No vaig fixar-me si em somreies. Tal vegada, es la darrera vegada que vinc amb tú a seure al meu banc per llegir allò que no comprenc.
Millor no saber res.Potser per això, mor el poeta. Per no fer-me saber res.
